[+info a: Ilmanifesto i a diotimafilosofe ]

Ida Doninijann (1954) és periodista, filòsofa i assagista i està considerada com una de les intel•lectuals feministes més brillants a nivell mundial. Graduada en filosofia, ha publicat nombrosos assajos i ha estat professora de diverses universitats. Està especialitzada en els diferents aspectes del desenvolupament del pensament feminista, en particular amb relació amb la diferència sexual. Des del 1981 escriu per a diverses revistes d’història i teoria feminista, i és participant activa de la comunitat feminista de filòsofes Diotima de la Università di Verona. Actualment és editorialista del diari Il Manifesto i ensenya filosofia política a la Università di Roma Tre.

__________________________________________________________________

Malin Björk

Membre de Les Pénélopes des de 1999, ha participat al desenvolupament de les activitats de l’associació, inclusa la publicació d’una revista mensual online i la organització de seminaris sobre comunicació per a dones, el projecte Women’s Voices i la participació a la cobertura internacional d’events com el Fòrum Social Mundial i el Fòrum Social Europeu. Malin forma part d’un col•lectiu internacional de Bruxel•les que produeix una publicació feminista semestral trilingüe-“Scum Grrrls”- que es distribueix a Bélgica i França-.

En l’actualitat està involucrada en un projecte col•lectiu, “Samedi”, que inclou seminaris per a la promoció del software lliure i la creació de relacions entre diversos grups de dones, amb l’objectiu de posar en marxa un servidor feminista. Actualment, treballa com a directora del projecte del Lobby Europeu de Dones, una coalició europea d’organitzacions no governamentals de dones que treballen per a l’enfortiment dels drets de les dones a totes les iniciatives legislatives i polítiques de la Unió Europea.

[+info a womenlobby.org ; penelopes.org ; scumgrrrls.org i a samedi.collectifs.net]
____________________________________________________________________

Sara Lovera

Sara Lovera López, és una periodista mexicana de gran prestigi i alhora militant feminista i, fins al seu final, ha estat Coordinadora Nacional de la Investigació sobre Violència Feminicida a Mèxic, impulsada per la Comissió Especial del Feminicidi a la Càmera de Diputats. Fundadora i integrant de Comunicació i Informació de la Dona AC (CIMAC), col•labora als noticiaris de Ricardo Rocha i exerceix de columnista de la Revista Atena Radio de l’Institut Mexicà de la Ràdi de la Revista Atena Radio del Instituto Mexicano de la Radio.

Amb més de 35 anys d’activitat feminista i política, va ser inclosa a les llistes del partit de l’oposició PRD, com a candidata a les eleccions de juliol del 2006. Va realitzar estudis professionals de Periodisme, Treball Social i Comunicació Agrícola i va ser la primera dona en trepitjar l’Escola d’Agricultura de Chapingo al 1970.

Es va iniciar com a reportera al Diari El Dia (dues èpoques) al 1969-1972 i 1977-1981; va ser reportera del Diari Uno más Uno (1981-1984); cap de premsa de l’Any Internacional de la Dona, (1974-1975), reportera, guionista, conductora de diversos programes i telenotícies al Canal 13 de TV (estatal) al 1974-1976; va ser coordinadora de telenotícies al Canal 11 de TV (IPN)al 1976-1977; va crear el sistema d’informació al públic al govern del Districte Federal (1975-1976); coordinadora editorial de la Revista de TV/13 (1976); va ser investigadora del Programa de la Dona del Grup Promotor Voluntari del Govern del D.F. (1994- 1975); col•laboradora i coordinadora editorial del servei d’articles Carta Mexicana (1974-1975); va dirigir el primer sistema de notícies de Radio Educación (1972-1973); va treballar a la pàgina cultural del diari El Nacional i va ser reportera de temes especials del mateix diari (1973-1974); cofundadora del diari La Jornada, a on va treballar 14 anys com a reportera ( 1984-1998); al 1987 va fundar el suplement feminista Doble Jornada i el va dirigir 11 anys (1987-1998); assessora de mitjans de la Xarxa Llatinoamericana i Caribenya de la Salut de les Dones (1989-1996).

AL 1988 va fundar amb un grup de periodistes l’associació civil Comunicacio i Informació de la Dona (CIMAC), de la qual va ser Secretaria Executiva del 1990-2004; va crear la secció Doblenfoque de la radiodifusora Núcleo Radio Mil al 1998; va ser cap de premsa del grup parlamentari del PRD, a la Càmbra dels Diputats (1999-2000) i va ser coordinadora de la secció política de la Revista Equis: Cultura y Sociedad (2000) i editorialista de l’Agencia Detrás de la Noticia (2000 fins ara).

Ha escrit innombrables articles i columnes, a més del llibre Policías Violadores, Violadores Policías, ed. Majo, México, D.F (1990); Tres Mujeres, Georgina Ruiz, Tahis Corral/ Sara Lovera, editorial Signos, Montevideo, Uruguay, (1990); va coordinar els llibres: Las Periodistas Frente a la Problemática Femenina (1991) ed. Fes/Cimac; Las Elecciones de las Mujeres: Propuestas Legislativas (1992) Fes/CIMAC; Las Alzadas (1997) Cimac/Convergencia Socialista; Tejedoras de la Palabra (CIMAC/Varias 2000); Tejedoras de la Palabra: Hablan los Medios (CIMAC/GDF/FES/2000). El Voto de las Mujeres, ed. Plaza y Janés, 2004. Manual de Periodismo No Sexista (Cimac 2005).

Ha estat acreedora del Premio Nacional de Periodismo del Club de Periodistes (1979) per reportatge (La Sardina); Premio del Periódico El Porvenir (1992); Premi al Valor Civil (1990) pel cas de las Jóvenes del Sur; Premio Nacional de Periodismo Rosario Castellanos (primer lloc 1989) per un reportatge sobre dones i participació política; Premio Dolores Jiménez y Muro del Programa de la Dona del DF (1998) i del premio internacional de Población que atorga The Population Instituto pel mitjà en excel•lència 1997, per a Doble Jornada i la seva directora, que va ser entregat a Tanzània.

Nominada al 2005 al Premi Nobel de la Paz. Va rebre el Reconocimiento de la Fundación Wyeth 2005, denominado Mujer al Máximo, per la seva tasca en la comunicació de gènere
[+info cimacnoticias.com]
________________________________________________________________
Lucia Lagunes

Lucía Lagunes Huerta és Coordinadora General de CIMAC (Centre d'Informació i Dona de l'Amèrica Central). Va estudiar a l'Escola Nacional d'Estudis Professionals ACATLAN en la Llicenciatura de Sociologia, i és periodista des de 1991. S’ha especialitzat en drets humans, violència, infantesa, treball i salut, tot des de l’enfocament feminista. De 1999 al 2000 va ser Coordinadora d'Informació de l'Agència de Notícies CIMAC, fins que al gener d’aquest mateix any va passar a ser Coordinadora Editorial de l'Agència de Notícies CIMAC. Va passar a ser coordinadora general de CIMAC l’any 2005.

Va aconseguir el tercer lloc del Premi Nacional de Periodisme Rosario Castellanos, edició 1997, atorgat per l'Associació Mundial de Dones Periodistes i Escriptores (AMMPE). Pel reportatge "Gane quien Gane, Nosotras Perdemos", publicat a "Doble Jornada", juny 1997. Coordinadora del Premi Regional per a Periodistes d'UNIFEM –CIMAC "Una vida sin violencia para las mujeres". Premi de Comunicació Regional any 2000.

Coautora del llibre "Las Alzadas", edició coordinada per Sara Lovera i Nellys Palomo, Coedició de Convergència Socialista y CIMAC (México, 1998) i del quadern "Alto a la Violencia en la Familia. (Historia, comentaros y datos sobre la nueva ley en la materia"), editat pel Sistema Nacional de Desenvolupament Integral per a la Família (DIF), 1998. Igualment, en els darrers anys ha elaborat diversos anàlisis sobre mitjans de comunicació en temes de gènere.
_____________________________________________________________________
Cristina Papa

Cristina Papa va néixer a Roma al 1961. Des del 1995 és redactora de “Il Paese delle donne” i webmistress de la web womens.net, desenvolupant aquest projecte tant informàtica com gràficamente. Il Paese delle Donne ha estat un instrument per a connectar diferents realitats feministes a través de la difusió de notícies, pràctiques i reflexions de dones tant italianes com estrangeres. Durant els 20 anys de vida de la xarxa, s’ha ampliat la presència de les dones al món de la informació i s’ha donat a conèixer a través del nostre diari/web allò que les dones pensen, diuen i fan a Itàlia i al món, tot buscant veus que facin d’intermediàries entre la notícia i el seu relat

En aquest sentit, al Paesse, s’intenta no sobreposar la paraula de la redacció sobre la dels protagonistes, deixant llibertat per a que s’expressin mitjançant la seva pròpia experiència tot utilitzant el llenguatge que millor pugui representar-les.

Il Paese delle Donne va néixer com una pàgina autogestionada dins del diari nacional “Paese Sera”. L’edició quinzenal en paper de Il Paese delle Donne es va decidir suspendre el passat mes d’octubre, per passar a enfortir la flexibilitat, dinamisme i llibertat de la pàgina web. Com a projecte immediat, a més, es vol començar un telenotícies per a dones a través d’Internet així com una ampliació de l’oferta multimèdia.

[+info a womens.net. Consultar article sobre les Xarxes a Capçelera]